To know, to really understand life at Kailash Home is to live in her sounds. Bells ringing suddenly in the pre-dawn light. The steady chanting of morning prayers. A hundred chairs scraping the dining hall floor. The clanging of dishes being washed and stacked back on their shelves. The routine thud of basketballs on concrete. Birdsong from just outside the open windows. And always, always the laughter and shouts and chatter of the children. Life at Kailash is an unending symphony of happy, vibrant noise.   

Conèixer, comprendre realment la vida al Kailash Home és viure en els seus sons. Campanes que sonen de sobte a la llum de l’alba. El cant constant de les oracions del matí. Cent cadires fregant el sòl del menjador. El soroll metàl·lic dels plats rentats i apilats en els seus prestatges. El soroll sord i rutinari de les pilotes de bàsquet sobre el ciment. El cant dels ocells a l’altre costat de les finestres obertes. I sempre, sempre, els riures, els crits i la xerradissa dels nens. La vida al Kailash és una simfonia interminable de soroll alegre i vibrant.

The sound is the thing that most sticks in my mind even now, several months after returning home to my quiet condo. What is forever imprinted on my heart though, is everything else that accompanied that glorious daily cacophony – the happiness and joy and love that pervades every corner of campus. And what I miss most of all are the daily greetings; endless rounds of “namaste” and “hello miss” – the hugs, and waves, and smiles morning and night. It is impossible to know our children and not immediately want to give them the world. It is impossible to receive those precious hugs and daily greetings and not do everything we can to provide them every opportunity imaginable.

El so és el que més se’m queda gravat a la ment fins i tot ara, diversos mesos després de tornar a casa, a la meva tranquil·la ciutat. No obstant això, el que ha quedat gravat per sempre en el meu cor és tota la resta que acompanya a aquesta gloriosa cacofonia diària: la felicitat, l’alegria i l’amor que impregnen cada racó del campus. I el que més trobo a faltar són les salutacions diàries, les interminables rondes de “namaste” i “hola, senyoreta”, les abraçades, les salutacions i els somriures al matí i a la nit. És impossible conèixer als nostres nens i no voler immediatament donar-los el món. És impossible rebre aquestes precioses abraçades i salutacions diàries i no fer tot el possible per brindar-los totes les oportunitats imaginables.

Our work in the Himalayas may sometimes seem remote. Literally a world away. But it couldn’t possibly be more personal. For our Kailash Kids, that work, and the support of people just like you, literally means everything. After this most recent visit and a week living on campus with our children, I am so happy to personally attest that our Kailash Kids are happy, healthy, bright, curious, and kind. They take care of one another. They have a hunger to learn about the world. They share everything they have — books, toys, food, everything! — without a second thought. They are talented and compassionate and grateful. They will, each and every one, ultimately make this world a better place.

El nostre treball a l’Himàlaia pot semblar a vegades remot. Literalment, a un món de distància. Però no podria ser més personal. Per als nostres Nens del Kailash, aquest treball, i el suport de gent com tu, significa literalment tot. Després d’aquesta visita més recent i d’una setmana vivint al campus amb els nostres nens, estic molt contenta de poder testificar personalment que els nostres Kailash Kids són feliços, sans, brillants, curiosos i amables. Es cuiden els uns als altres. Tenen ganes d’aprendre sobre el món. Comparteixen tot el que tenen: llibres, joguines, menjar, tot! – sense pensar-s’ho dues vegades. Tenen talent, són compassius i agraïts. Tots i cadascun d’ells acabaran fent d’aquest món un lloc millor.

I still hear their cheerful voices in my mind and miss the daily hugs, but I have never been more optimistic or invigorated by the work that all of us are doing together. It is truly making all the difference to our children.

Continuo sentint les seves alegres veus en la meva ment i trobo a faltar les seves abraçades diàries, però mai he estat tan optimista ni m’he sentit tan motivada pel treball que estem fent tots junts. Realment està marcant la diferència per als nostres nens.

Hopefully I’ll see you on campus at Kailash Home soon, but until then…Namaste.

Espero veure’t aviat al campus de la Llar Kailash, però fins llavors… Namaste,